125 anys de la primera assemblea de cooperatives catalanes

Article publicat a Cooperació Catalana núm. 471. Gener 2023: https://www.rocagales.cat/cooperacio-catalana-471/

La primera assemblea de cooperatives catalanes se celebrà a l'edifici de La Bienhechora de Badalona el diumenge 20 de novembre de 1898. Aplegà la representació de trenta-sis societats que validaren la coordinació del moviment cooperatiu per mitjà d'un comitè regional i la fundació d'un òrgan d'expressió, la Revista Cooperativa Catalana. Els treballs van tenir continuïtat un any més tard amb la celebració del Primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear al Palau de Belles Arts de Barcelona el 24 de juny de 1899.

Un intent previ d'articulació del cooperativisme català (1884-1885)

En el marc del règim de La Restauració, uns anys abans de la Llei d'Associacions de 1887 que va facilitar la creació de cooperatives, hi ha un intent previ de coordinació de les cooperatives catalanes. Tenim coneixement d'un seguit de conferències i d'un projecte d'exposició a les Corts (1885) amb propostes de millora de la situació legal, contributiva i econòmica.

La primera d'aquestes trobades fou a La Bienhechora el 16 de novembre de 1884. Aplegà disset cooperatives: 1 de la Barceloneta, 8 de Barcelona, 2 de Vilanova i la Geltrú, 1 de Roda de Ter, 1 de Cornellà, 2 de Mataró i 1 de Badalona; i recollí adhesions de societats de Barcelona, Palafrugell i Vilanova i la Geltrú. L'objectiu era "aunar esfuerzos, concocimientos y experiencia de todos" sota la presidència de Josep Viñas de Mataró. Els primers a prendre la paraula van ser Pere Viñas i Jeroni Palés de La Bienhechora. S'escollí una junta organitzativa de properes trobades amb Josep Viñas (president), Jeroni Palés de Badalona i Jaume Novell de Barcelona (vicepresidents); Josep Samá de Vilanova, Gabriel Domingo de Barcelona i Manel Agustí de Barcelona (secretaris). Acordaren una propera reunió el 6 de desembre a La Obrera Mataronesa i que per mitjà d'El Eco de Badalona "se invitara a todas las Cooperativas de Cataluña".

El 5 d'abril de 1885 a El Porvenir de Cornellà, disset cooperatives catalanes validaren un projecte d'exposició a les Corts en el marc previ de l'aprovació del Codi de Comerç (Reial Decret de 22/VIII/1885). Posaven en valor la funció social del cooperativisme i proposaven facilitats de constitució i de tributació; una situació legal que permetés adquirir i comprar immobles; facilitar la creació de bancs i línies de crèdit per a les cooperatives...

Una nova trobada a La Bienhechora aplegà 26 cooperatives el 14 de juny. S'informà de les gestions realitzades amb el polític liberal Segismundo Moret respecte el projecte d’exposició i entre d’altres qüestions acordaren una setena conferència a La Obrera Vallense de Valls al juliol.

Com s'arriba a l'Assemblea de Cooperatives Catalanes

En el marc preparatori d'un Congrés Cooperatiu estatal que es preveia a Barcelona el novembre de 1897, La Bienhechora acollí una reunió de representants catalans el 19 d'abril. Sens dubte cal relacionar-ho amb l'activisme de Pere Viñas i Renom (1836-1901): soci protector de La Bienhechora; propietari d’una fàbrica de galetes a Sant Martí de Provençals; dirigent regional del Partit Federalista; i juntament amb l'advocat Josep Salas Anton, representant català al Comitè Cooperatiu d'España. Viñas havia estat un dels dos delegats espanyols en el congrés internacional cooperatiu de Marsella l'any 1890.

Unes mesos més tard, tingué lloc una nova reunió preparatòria al domicili de Salas Anton a Barcelona el 8 d'agost (retinguem la data!). S'escollí una comissió executiva presidida per Narcís Duran de La Económica de Sant Feliu de Guíxols; i com vocals: Delfí Galceran de La Reformadora de Palafrugell; Pere Viñas de La Bienhechora; Antoni Barguñó de La Sabadellense; Roc Tucat de La Integridad de Barcelona; Joan Ullés de la societat Juan Ullés y Cª de Terrassa; Pere Arrufat de la Societat de Teixidors a mà de Gràcia; i els que designin les societats Flor de Maig de Sant Martí de Provençals i la Societat Cooperativa de Rubí; secretari Jaume Margarit de La Equitativa de Palamós. Tanmateix el moment polític i social era força complicat a causa del curs de la guerra colonial que anava cap al desastre de 1898; també pel terrorisme de la propaganda pel fet; el clima de repressió sobre l'obrerisme, especialment a l'anarquisme, i l'assassinat en venjança del president del Consell de Ministres, Antonio Cánovas del Castillo, el 8 d’agost de 1897.

Els preparatius del congrés estatal no quallaren i la comissió plantejà una assemblea de cooperatives catalanes. La mesura es volia regeneradora i d'impuls de la xarxa cooperativa en un temps de greu crisi estatal.

L'Assemblea de Cooperatives Catalanes

Finalment, el 20 de novembre de 1898, se celebrà l’Assemblea de Cooperatives Catalanes a La Bienhechora. Aplegà la més àmplia representació del territori assolida fins el moment: Ullés y compañia, de Terrassa; La Sabadellense, de Sabadell; La Castellarense, de Castellar; La Protectora Civil, de Terrassa; La indústria Rubinense, de Rubí; Nuestra Señora de Montserrat, de Barcelona (Barceloneta); La Económica, de Sant Feliu de Guíxols; La Fraternidad, de Castellfollit de la Roca; La Cooperativa Sanjuanense, de Sant Joan Sanfons; La Equitativa, de Palamós; La Obrera Fiduera, de Barcelona; La Protectora, de Cassà de la Selva; La Lealtad Sansense, de Barcelona-Sans; La Cooperativa de trabajadores agrícolas, de Cornudella del Priorat; La Patata Martinense, de Barcelona (Sant Martí de Provençals); La Hormiga, de Barcelona (Sans); La Regeneración, de Llagostera; La Alianza, de Premià; La Unión, de Premià de Mar; La Constancia Graciense, de Barcelona (Gràcia); La Paz Rodense, de Roda de Ter; La Primera del Ter, de Roda de Ter; La Obrera Tianense, de Tiana; La Lealtad, de Barcelona (Gràcia); La Amistad, de Sant Celoni; La Unión, de Sant Joan d'Espí; La Unión Sanboyana, de Sant Boi de Llobregat; La Fraternidad, de Sant Feliu de Llobregat; La Protectora Vendrellense, d'El Vendrell; La Económica Masnovense, d'El Masnou; La Cooperativa, de Manlleu; La Igualdad, de Sant Vicenç dels Horts; Paz y Justícia, de Barcelona (Sant Martí de Provensals); La Agrícola, de Sant Fruitós de Bages; La Verdadera Fraternidad, de Badalona; La Bienhechora, de Badalona.

Presidí la sessió, Narcís Duran, que va donar compte dels treballs infructuosos per celebrar un Congrés cooperatiu estatal "debido a la indiferencia del país". Salas Anton llegí una Memòria sobre les cooperatives catalanes, i s’acordà l’organització d’un proper congrés català. Encarregaren la preparació als integrants del comitè regional i als dos representants al comitè espanyol, Salas Anton i Viñas. El comitè regional quedà domiciliat a Sant Feliu de Guíxols i s'acordà publicar un periòdic.

El 20 de juny de l'any següent, se celebrà el Primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear a Barcelona seguint l'impuls de l'Assemblea a La Bienhechora. Participaren quaranta-vuit societats i recollí l’adhesió de prop d’un centenar. Va prendre rellevància l'elecció com president del veterà Pere Viñas, reconeixent el seu comprimís i trajectòria; i la ponència de Reformes legislatives a càrrec de Salas Anton.

Així, en un context de greu crisi política i social, el cooperativisme català impulsà un intent regenerador que tanmateix no reeixí a nivell estatal. Alhora maldà des d'un òrgan de coordinació, donar suport i respondre a les necessitats de les cooperatives catalanes.